El lector implícit en els microrelats de les xarxes socials.
Els escriptors han trobat a internet un nou espai on poder difondre les seves obres literàries i en el qual els lectors són més actius quant al feedback. És el cas de la xarxa social Twitter. És una de les xarxes socials en què més s’ha desenvolupat aquest tipus de literatura, gràcies a la brevetat de les publicacions, gèneres com la poesia o la minificció han trobat un lloc en la vida digital. En el cas del microrelat, són molts els usuaris que publiquen textos propis o fins i tot d’altres autors, establint doncs una relació amb els lectors habituals de les obres impreses. Cal analitzar doncs, aquestes relacions i com el lector configura la imatge de lector implícit dels microrelats que llegeix a Twitter. Cal també, tenir en compte els diferents usuaris que hi escriuen i els problemes d’aquestes publicacions.
Igual que va succeir amb la invenció de la impremta, la progressiva desaparició de la literatura oral, aquesta nova eina representa un canvi de paradigma en la literatura impresa.
La imatge “d’autor” ha estat un dels conceptes de l’àmbit literari que més s’ha vist afectat per aquest nou paradigma sorgit a partir de la generalització de l’ús de les xarxes socials i de la introducció progressiva de la creació artística escrita en elles. A pesar de trobar-nos davant d’una modificació important en la figura del creador del text literari, no hem de creure que es tracta d’un fet totalment innovador o que l’internet ha vingut a baixar del tron la figura més hegemònica de la comunicació literària.
A més, aquests microrelats solen estar prevists de lector implícit. És a dir, quan un usuari de Twitter escriu un microrelat, té sempre en compte la participació del lector. Així doncs, la història està pensada perquè hi pugui participar aquell que la llegeix. Segons W. Iser, el concepte del lector implícit descriu una estructura del text en la qual el receptor sempre està ja pensat. És com l’espai on el text es prepara per a la intervenció del lector.
